21/9/2017

A la classe d'avui hem donat el concepte d'Animació Sociocultural. Després de les primeres sessions on hi havia un desconcert sobre que era realment l'animació sociocultural, hui hem pogut resoldre els nostres dubtes.

En primer lloc ens hem desprès de la idea  de que aquest concepte es refereix a jocs o diversió. L'animació sociocultural pot definir-se de diferents maneres però totes elles tenen alguna cosa en comú: la participació activa dels membres per al seu propi desenvolupament.

També hem tractat el text de Paulo Freire "Pedagogia de l'oprimit". Aquest text havia de ser llegit anteriorment i triar una frase o paràgraf que ens hagués cridat l'atenció.

Així doncs, mitjançant l'atzar, anàvem explicant que ens havia semblat el text, si ens havia resultat difícil, que ens ha transmès, etc. 

Diverses opinions han sortit a la llum, creant un cert debat, i un dels temes que més ha donat de que parlar ha sigut la relació educador-educat, ja que tos han manifestat que la educació que han rebut no es de calitat perquè sencillament et fan aprendre coneiximents com si fos una màquina, sense tindre cap actitut crítica. 
 

Es tracta de un tipus d'educació  que manté la manca de moviment, manca de possibilitats de recerca per part dels educands, ja que sempre són considerats com algú ignorant que tan sols sap absorvir el que li transmet l'educador.

Es tracta de una educació que interessa perquè així hi ha una massa, la població, on ningú reflexiona el perquè d'aquesta notícia a a la televisió, o perquè aquesta guerra. Una minoria que exerceis sobre una majoria. Particularment en el meu institut no va ser fins segon de batxiller on realment vam aprendre sobre la política del nostre país, així i tot, recorde que hi havia gent que no sabia qui eren de dretes i qui d'esquerres. Aquell mateix any els que complien 18 havien d'anar a votar.

Per concluir,  enllaçant la primera i segona part de la classe, crec que l'educació que es transmet a les aules no fa participar a l'alumne en el seu desenvolupament i coneixement, sinó que se li adoctrina i es converteix en un cos inconscient que adquireix conceptes; a diferència de l'animació sociocultural que busca que l'individu al costat del grup s'auto-organitze a partir de la participació de tots i que comprenguen el món en què viuen.

15/09/17 1ª CLASSE DE TEATRE

Avui en clase, ens hem apropat al concepte de teatre social, duent a terme varies dinàmiques.

El teatre social utilitza tècniques teatrals amb l'objectiu de visivilitzar, reflexionar i resoldre conflictes social. També es pot fer servir per a buscar solucions en conflictes interpersonals i amb col·lectius en risc d'exclusió.

Els llenguatges expressius sempre han estat una estrategia i una eina basica per intervenir en la formació i el desenvolupament global de la persona. El treball a partir dels llenguatges expressius facilita la creació de ligams relacionals, genera opcions i realitats de relació entre la persona i l' entorn social. (Josep Maria Font i Font)

El teatre social com a tal, busca la participació del públic en les actuacions que es fan. En aquesta cas, en la clase, nosaltres no teniem públic així que han segut dinàmiques conjuntes en les que tots hem participat. A continuació deixem uns exemples de dinàmiques de tatres social, les que hem fet a clase:

- Primera dinàmica - la bola d'energia: Consistia en passar-nos una bola d'energia imaginaria entre tots formant un cercle; poc a poc s'anaven afegint més normes a la dinàmica com per exemple, podies fer que la bola li rebotara a la mateixa persona o que tota la classe canviara de lloc.

- Segona dinàmica: Tractava de moure'ns per tota la classe i fer alguns moviments quan el professor ho marcava (per exemple, saludar a la persona que et trobaves de cara quan el professor pegava una palmada). Baix el nostre punt de vista aquestes dinàmiques han servit per  millorar el treball en conjunt amb un grup de persones més nombrós, sobretot un dels primers dies de classe, en el que no ens coneguem a penes, i tal vegada ni hem mira't als ulls a altres companyes.

- Tercera dinàmica: La dinàmica que pensem que més ens ha servit per a millorar la unió, ha sigut una en la que tots teniem que moure'ns a la vegada d'un punt a un altre i parar-se  en aquestos tots a la vegada per a cridar el nostre nom o por a fer un moviment determinat. S'ha creat una sensació de col·lectiu tan bonica com important.

- Quarta dinàmica: Ha sigut la que més pensem que ens ha ajudat a llevar-nos la vergonya, tractava de fer una figura estàtica entre varies persones, representant sensacions o sentiments. Després aquelles persones qu no havien participat en la figura tenien que observar-la des de tots els costats.

En segon lloc hem realitzat una serie de dinàmiques per parelles que ens han servit per a conèixer un poc més a persones en les que no haviem mantés cap tipus de contacte (en la majoria dels casos) i treballar amb elles. Una d'aquestes ha consistit en seguir la mà (situada a pocs centímetres de la cara) de la teua parella allà on anara. Una altra, per exemple, consistia en situar-se en front de la  parella i seguir els moviments que ell/a realitzava, de forma que pareguera que ens estiguerem mirant en un espill.

En conclusió, el treatre social dins de la nostra aula ens ha ajudat a fomentar la nostra creativitat, el treball en equip, le motivació i sobretot el desenvolupament de la confiança. Com diu Josep Maria Font, hem participat en un procés de creació de col·lectiu on els esforços de cadascú esdevenen un sol resultat comú: el teatre. I aixó es el que més ens ha agradat, la creació d'una cosa en la que tots hem participat i a més ens hem divertit.

14/09/17 PRESENTACIÓ

Primer dia de classe, quasi ni ens hem vist i per suposat no ens sabem ni el nom de la majoria dels nostres companys/es.

Hem dut a terme una dinàmica de presentació en la que, en primer lloc, cadascú ha escollit una imatge/fotografia que l'inspirara o li recordara una cosa, lloc o moment. Després, per parelles, ens hem presentat i li hem contat a l'altra persona un poc d'informació sobre nosaltres i sobre qué ens feia recordar la imatge. Per a finalitzar aquesta dinàmica la nostra parella ha contat a la resta de la classe allò que nosatres li haviem explicat.

Les dinàmiques de presentació tenen com a principal objectiu que el grup conega els aspectes més bàsics de cadascú dels participants; a més es el primer pas per a la creació d'un sentiment de grup en el que els participats perden la vergonya de cara als altres membres; per tant considerem que era molt important aquest primer contacte entre membres del grup. A més podem dir que la dinàmica en sí, era senzilla i sense ningun impediment per als més tímids.