21/9/2017

A la classe d'avui hem donat el concepte d'Animació Sociocultural. Després de les primeres sessions on hi havia un desconcert sobre que era realment l'animació sociocultural, hui hem pogut resoldre els nostres dubtes.

En primer lloc ens hem desprès de la idea  de que aquest concepte es refereix a jocs o diversió. L'animació sociocultural pot definir-se de diferents maneres però totes elles tenen alguna cosa en comú: la participació activa dels membres per al seu propi desenvolupament.

També hem tractat el text de Paulo Freire "Pedagogia de l'oprimit". Aquest text havia de ser llegit anteriorment i triar una frase o paràgraf que ens hagués cridat l'atenció.

Així doncs, mitjançant l'atzar, anàvem explicant que ens havia semblat el text, si ens havia resultat difícil, que ens ha transmès, etc. 

Diverses opinions han sortit a la llum, creant un cert debat, i un dels temes que més ha donat de que parlar ha sigut la relació educador-educat, ja que tos han manifestat que la educació que han rebut no es de calitat perquè sencillament et fan aprendre coneiximents com si fos una màquina, sense tindre cap actitut crítica. 
 

Es tracta de un tipus d'educació  que manté la manca de moviment, manca de possibilitats de recerca per part dels educands, ja que sempre són considerats com algú ignorant que tan sols sap absorvir el que li transmet l'educador.

Es tracta de una educació que interessa perquè així hi ha una massa, la població, on ningú reflexiona el perquè d'aquesta notícia a a la televisió, o perquè aquesta guerra. Una minoria que exerceis sobre una majoria. Particularment en el meu institut no va ser fins segon de batxiller on realment vam aprendre sobre la política del nostre país, així i tot, recorde que hi havia gent que no sabia qui eren de dretes i qui d'esquerres. Aquell mateix any els que complien 18 havien d'anar a votar.

Per concluir,  enllaçant la primera i segona part de la classe, crec que l'educació que es transmet a les aules no fa participar a l'alumne en el seu desenvolupament i coneixement, sinó que se li adoctrina i es converteix en un cos inconscient que adquireix conceptes; a diferència de l'animació sociocultural que busca que l'individu al costat del grup s'auto-organitze a partir de la participació de tots i que comprenguen el món en què viuen.