Violencia sexual

Durante los dos últimos años, los medios de comunicación se han hecho eco de diversas violaciones grupales a mujeres, en algunos casos menores, por las que ya hay 13 hombres detenidos. 

Hace algo más de un año estallaba ante los medios, un caso de agresión sexual múltiple a una joven que había acudido a los San Fermines. En otro de los casos, una turista había sido agredida en Canarias por cinco hombres. La víctima fue a denunciar el mismo día creyendo que había sido violada por una persona pero la investigación de la policía llegó a concluir que la pesadilla que tuvo que soportar aquella noche fue mayor. No había sido por un hombre, si no por cuatro más, todos menores de treinta.

Aunque pareció  que todo esto genera un fuerte rechazo social, lo cierto es que se siguen produciendo este tipo de violaciones.

Hace apenas unas semanas, ha salido a la luz una supuesta violación a una menor de 15 años por parte de tres jugadores de fútbol.  Lejos de recibir el apoyo y el calor de toda la sociedad, ha tenido que sufrir manifestaciones y acusaciones contra ella, de personas que la responsabilizan de los actos o que defienden otro tipo de trato y una presunción de inocencia para los acusados. A continuación, os dejo un enlace en el que se refleja las dos posiciones que se han tomado frente este caso.

La doble desdicha de la víctima de la Arandina

Me resulta alarmante, que en una sociedad supuestamente desarrollada las cifras de los distintos tipos de violencia machista sean tan elevados.

Estas mujeres, al trauma y al mal trago del momento,deben sumarle el juicio moral y mediático al que se las somete, cuando sus casos saltan a los medios de comunicación, donde se llega en ocasiones, a  poner en duda su oposición a mantener relaciones, que hubiese hecho todo lo posible para evitar la violación o incluso que le acusen de mentir.

A este juicio al que se las somete, se añade el respaldo que en muchas ocasiones brindan vecinos/as, amigos/as y familiares a estos presuntos violadores que puede hacer que aumente el sentido de culpabilidad de la víctima.

Como sociedad debemos de tener claro que la víctima nunca tiene la culpa y necesita ser apoyada después de dar un paso que suele ser muy difícil, denunciar los hechos. Tenemos el deber de reeducar y reorientar tanto a las personas que cometen estos delitos, como a aquellas que las defienden o justifican sus actos, en unas relaciones afectivas y sexuales que estén basadas en el afecto, el respeto, el consenso y la comunicación. Además se deberán buscar las posibles causas de las nuevas tendencias sexuales y fantasías de los más jóvenes.

Trabajo en equipo

Durante las últimas sesiones, al estar tan cercanas las vacaciones de Navidad y la fecha de entrega del proyecto, se nos ha dado la oportunidad a cada grupo de continuar elaborando y mejorando nuestro proyecto.

Tanto en la clase del 14 como la del 21 de diciembre, en nuestro grupo hemos seguido confeccionando nuestro campamento, así como mejorando aquellas cosas que se nos ha dicho durante las revisiones del trabajo.

Después de las correcciones de Carles, decidimos acotar la edad de los destinatarios de nuestro campamento de pascua, dirigiéndolo a menores de entre 14 y 17 años, ya que es una edad apropiada para sacar mayor provecho de esta experiencia. 

Dichos menores se encuentran en una etapa fundamental, en el que estamos acabando de perfilar nuestra personalidad y en la que empezamos a generar nuevas formas de ocio. 

Es por ello que debemos fomentar alternativas de ocio positivas y saludables, diferentes a las que éstos/as puedan presenciar en su entorno o en su día a día.

Además pretendemos ampliar sus redes y círculos, ya que un gran número de menores que crecen en estos barrios, se desarrollan y permanecen en los mismos durante su vida.

Esto lo haremos acercando a los menores del Centro de Día Periferia con el grupo Scout Timbiras. 

Por otro lado, hemos escogido la Pascua ya que al ser un periodo de vacaciones escolares, evitamos que pasen esos días en la calle o en entornos poco adecuados realizando actividades improductivas.

Durante los campamentos se instauran rutinas y buenos hábitos, importantes de establecer durante la infancia y la adolescencia y más en menores a los que, en algunos casos, no se les inculcan unas pautas de salud e higiene adecuadas desde su núcleo familiar. Además, al encontrarnos con diferentes tipos de personas, incrementamos nuestra tolerancia y respeto a otras formas de pensamiento y de vida, y ponemos en práctica nuestras habilidades comunicativas y sociales, lo que permite que las vayamos mejorando.

Al realizar diferentes actividades grupales, se pone en valor la importancia de saber trabajar en equipo, el compañerismo y el sentimiento de pertenencia al grupo.

Asimismo, sus padres y madres, les están dando la oportunidad de ser más independientes y autónomos, del mismo modo que en muchos de los casos, este tipo de experiencias ayudarán a los menores a valorar su familia y las comodidades que tienen en su día a día.  

A continuación os dejo un enlace de un vídeo de España Directo, que muestra cómo es un Día en un campamento scout.

VIDEO PARTICIPATIU EN JUNIORS

L'experiència del video participatiu en classe em va semblar molt útil per a treballar valors en els juniors dels quals sóc monitora, així que els vaig proposar a la resta de monitors del grup fer aquesta activitat que duraría 2 dies (és a dir durant dos dissabtes). Els va pareixer una idea genial, ja que mai haviem dut a terme un activitat semblant a aquesta.

 Els xiquets i xiquetes del nostre grup tenen 13 i 14 anys. Els vaig presentar la proposta i els vaig contar els pasos que anavem a realitzar; fòren ells els qui triaren el tema que volien tractar en el video. Decidiren democràticament que el video tractara sobre el bullying.

Vaig fer noves fulles com les que ens havia donat el professor a classe i seguirem els mateixos passos, és a dir:

- En primer lloc planificàrem les escenes que anava a tindre el video i quina persona anava controlar el temps i la càmera.

- En segon lloc traslladàrem les escenes a la cuadrícula per a controlar les disfresses, el temps que havia durar cada escena, els personatges que pareixien i  què s'anava a fer en cada escena .

-  I per últim, al seguent dia ferem el video que els xiquets i xiquetes havien dissenyat.

Del muntatge ens encarregarem els monitors, ja que un dels monitors que porta el grup amb mi estudia disseny gràfic i sap muntar videos.

A la setmana seguent els xiquetes i les xiquetes estaven impacients i molt motivats per vore el video que ells mateixa havien creat. Així que per a completar aquesta activitat, els xiquets i xiquetes proposaren fer una "estrena de cine" i als monitors ens va pareixer bé. Decidirem que era una bona idea fer una presentació del video amb els grups de més majors, per a que ells també pogueren reflexionar sobre el bulliyng gràcies al nostre treball.

Així doncs, muntarem el projector en una habitació gran i muntarem bancs, a més ferem "roses" per a motivar als xiquetes/es (ja que en el nostre centre tenim cuina). A més ferem una invitació per a cada grup i la repartirem. Mitja hora abans de que l'hora dels juniors estipulada s'acabara acudiren els diferents grups a la habitació que havíem muntat i entre tots vegerem el video. Al final del video apareixia una pregunta: "i tu, fas bulliyng?", així que aprofitarem per a fer un xicotet debat abans de marxar.

-No podem adjuntar el video ja que son menors i no tenim l'autorització dels pares, ho sentim.

POSEM EN PRÀCTICA EL TREATRE SOCIAL.

Després de les classes pràctiques del teatre social, vaig reflexionar en com podia posar en pràctica aquest recurs.

Al meu poble realitzem un concurs de playbacks fallers i cada any hi ha més nivell tant en la coreografia com en l’expressió, vestuari, decorat i maquillatge.

Jo forme part de la delegació de playbacks de la meua falla i, per tant, junt a una altra companya fem la coreografia i el que comporta tot el conjunt.

Aquest any estem fent una temàtica la qual és molt important l’expressió. Açò comporta que la vergonya d’expressar el que es necessari en cada moment de la coreografia siga menor. Per tant, vam decidir dur a terme aquest recurs.

Les persones destinatàries tenen entre 16 i 26 anys, primerament vam fer per grups la dinàmica de expressar un sentiment entre 5 o 6 persones i entre tots endevinar quin era.

Seguidament, per parelles i amb música ferem l’activitat de deixar-se dur per el ritme de la música i que una persona fera d’espill en l’altra, com imitar els moviments de l’altra persona.

A més, de forma grupal i amb música, vàrem relacionar una acció, per exemple xiular, en una expressió.

Per finalitzar, vam fer una avaluació, cada u va posar en un post-it quin pensava que era el objectiu de la finalitat i si pensàvem que els havia servit; arribarem a la conclusió de que si que hi ha una millora. Actualment, no tota la expressió és la correcta però hi ha un gran canvi.

L'èxit de les dinàmiques de grup en adolescents en risc.

Després de la realització d'un treball per a una altra assignatura, hem pogut veure com l'animació de grups és una estratègia d'intervenció eficaç per treballar amb adolescents en conductes de risc.

Les dinàmiques grupals, sorgeixen entorn a activitats d'oci i temps lliure i constitueixen un marc idoni per desenvolupar tant un treball individual, com comunitari.

 

Des de les experiències grupals podem despertar i motivar l'interès d'aquests joves en accedir a una intervenció amb un professional.

La formació del grup en aquest col·lectiu ha de ser realitzada sense pressa, doncs han de ser els mateixos adolescents els que ho inicien. Per a això és molt important que identifiquem el centre d'interès dels joves per crear una experiència positiva prèvia a la constitució del grup, i així que siguin ells mateixos els que proposen repetir-la.

La identitat que els proporcionarà el grup ha de ser diferent de la del seu grup d'iguals habitual, perquè puguen adquirir perspectives diferents, nous interessos, nous models de referències, etc.

D'altra banda, és molt important que el professional estiga atent a les opinions dels joves i que fomente la participació de tots ells.

Els primers conflictes que sorgiran en aquest col·lectiu tindran a veure en que aquest nou grup podrà ser vist com un rival pels col·legues habituals dels joves, per això serà habitual que alguns abandonen o que altres s'incorporen al grup.

També és fonamental treballar en el grup mitjançant normes i pactes ja que es tracta també d'una intervenció, on els objectius estaran relacionats amb una perspectiva socioeducativa en funció de les necessitats que presenten els adolescents en risc.

Un acord o pacte, suposa una negociació, de manera que,  negociant i no prohibint podem evitar que els joves desenvolupen en les dinàmiques de grup actituds i comportaments negatius.

La creativitat i enginy del treballador social té a veure bastant amb la importància de l'èxit o fracàs en les activitats que es realitzen amb el grup. És molt important que el professional siga flexible ja que aquests adolescents tenen canvis motivacionals molt dràstics, i el que hui els sembla guai, demà potser no.

A més, els adolescents van assumint responsabilitats, la qual cosa els genera protagonisme en les dinàmiques de grup.

Superada aquesta etapa, alguns grups ja poden treballar de forma quasi autònoma.

En conclusió podem dir que la formació d'un grup és una bona manera d'intervenir en adolescents amb conductes de risc ja que proporciona un àmbit on es pot incidir educativament en hàbits i actituds mitjançant la creació d'experiències positives i activitats emocionants.

Podeu trobar més informació al llibre: Tarín, M., & Navarro, J. J. (2006). Adolescentes en riesgo: casos prácticos y estrategias de intervención socioeducativa. CCS.

Projecte d'animació sociocultural amb l'associació Perifèria i grup Scout Timbiras

El passat 30 de novembre la classe es va plantejar per seguir amb el projecte d’animació, per aquesta raó veiem interessant contar-vos un poc en què consisteix el nostre projecte.

El nostre projecte es planteja des de l’associació Perifèria, aquesta pretén previndre situacions de risc d’exclusió social mitjançant l’educació i la inserció social dels menors i joves desfavorits socialment, culturalment i econòmicament. Es troba al barri de Na Rovella, el qual té símptomes d’abandonament.

Després de visualitzar quin projecte podria resultar interessant, vam considerar oportú realitzar un campament de pasqua on els i les menors que es troben en l’associació i els xiquets i xiquetes dels Scouts Timbiras, del barri la Creu Coberta (València), comparteixen uns dies junts.

• Per què un campament?

• Per què amb un grup “Scout”?

Com a treballadores socials, veiem convenient realitzat un campament per què afavoreixen l’aprenentatge, el responsabilitzar-se d’ells mateix, aprenen hàbits, fan amics, es fomenten valors, etc., d’una forma interactiva i divertida.

A més, aquesta associació durant l’any realitza travessies i campaments dirigits als i a les menors de l’associació; per tant, veiem una oportunitat d’organitzar un campament on es socialitzaran i es podran integrar amb altres xiquets i xiquetes de la ciutat.

Els grups Scouts són uns grups que considerem apropiats per aquest projecte ja que treballen diferents valors durant les etapes scout i creiem que concretament els Scout Timbiras ajudarà a millorar la socialització dels i de les menors de Perifèria ja que es trobem en un barri proper a Na Rovella; per tant, serà una oportunitat per ampliar les xarxes socials dels i de les menors tant de l’associació com dels Scouts.

El campament que plantegem estarà ambientat amb la temàtica de les emocions i com a referència la pel·lícula “Del revés (inside-out)”. Cada dia es realitzaran tres activitats (matí, vesprada i nit) i on es treballarà un valor que serà relacionat amb una emoció.

A mesura que avancem el projecte ens adonem de que hem aprés més coses de les que creiem i que aquesta assignatura ens servirà per a la nostra vida professional.

•           Si vols saber un poc més de l’associació Perifèria:

http://customwrist.com/wordpress/

http://asociacionperiferia.blogspot.com.es/

https://www.youtube.com/watch?v=FMK7jZw1dFc

•           Si vols informació dels Scouts en València:

http://scoutsvalencians.org/

Visualització de les pel·lícules.

A l'inici de la classe hem acordat veure les diferents pel·lícules que han realitzat els companys i companyes i després fer un debat sobre cadascuna d'elles, sobre el que ens ha cridat l'atenció, el missatge que volia transmetre el grup que l'ha realitzat, que ha estat el més interessant, etc.

La primera pel·lícula tractava sobre el racisme a l'aula. Una dona emigrant de Llatinoamèrica era rebutjada per les seves companyes, les quals la picaven mitjançant insults i menyspreu.

En una escena, la xica parlava en veu alta sobre el que sentia i es preguntava el perquè de la seva situació, ja que no entenia que havia fet ella perquè la tractaren així. ¿Procedir d'un altre país? ¿Tenir un altre color de pell? ¿Tenir un altre accent? , són els diferents motius pels quals diàriament moltíssims / es joves pateixen bullying. 

La protagonista d'aquest relat finalment decideix suïcidar-se. Realment els agressors no arriben  a conèixer a aquestes persones, simplement per la seva aparença física i el seu origen es veuen amb l'autoritat de poder menysprear. 

Aquest fet podem tornar a veure-ho en una altra pel·lícula. Una jove mexicana arriba a classe i després de presentar-se comença a rebre insults per les seves companyes de darrere. En aquest cas, la jove després d'absentar-se diversos dies de classe, i gràcies a que una altra companya fes reflexionar a les agressores, aquestes van anar a demanar-li perdó pels seus actes.

Segons les companyes que van realitzar aquest curt, la intenció era treure a la llum el tema dels còmplices, companys que no fan bullying però tampoc fan res per acabar amb això. Després d'aquesta pel·lícula hem debatut sobre el racisme subtil i la diferència d'aquest amb l'anterior on la xica acaba suïcidant-se.

En altres dues pel·lícules hem pogut veure situacions quotidianes on les dones musulmanes que porten vel són tractades amb menyspreu. El tema que ha sortit a la llum ha estat el racisme classista, ja que segons d'on procedeixis o si ets ric o pobre, seràs rebutjat o no.

Les escenes que apareixen en les pel·lícules són normalitzades, i tots en algun cas hem estat partícips directament o indirectament. 

Si aquestes dones no portessin la indumentària característica de la seva cultura, segurament no intuiríem la seva religió i no seria menyspreada. Un fet del qual tots hauríem de reflexionar.

Per últim parlar de la pel·lícula en la qual he participat "Karma". Creiem que l'individualisme comporta al racisme, per la qual cosa ens hem centrat més en el primer concepte.

A més vam arribar a la conclusió que aquelles persones que es mouen per egoismes i individualisme realment són "hipòcrites" ja que, obliden que vivim en una societat i que tots alguna vegada, per no dir diàriament, necessitarem d'altres.

Per concloure, la dinàmica que hem realitzat sobre el taller de pel·lícules ens ha semblat molt interessant. A partir d'un debat en el qual triarem un tema, hem pogut dissenyar entre tots una pel·lícula per mostrar la nostra opinió sobre aquest concepte. A més les el material aportat com la taula de desglossament de cada escena ha estat fonamental per a una bona realització.