El projecte i el taller de pel.lícules. 27/10/17

El projecte.

En la primera part de la classe hem vist les quatre fases que compon l'esquema de la metodologia d'acció social.

La primera fase pot ser nomenada de diferents maneres: anàlisi del context / realitat, diagnòstic social o avaluació inicial. En la segona fase podem fer una planificació o una programació. La diferència entre aquests dos conceptes és que mentre que la planificació és més àmplia i general, la programació és més completa i concreta. A la tercera aplicarem l'execució de les dues fases anteriors, i en la última l'avaluació que actua durant tot el desenvolupament.

El nostre projecte necessàriament ha de contenir participació, ja siga mitjançant arts, jocs, dinàmiques, activitats etc. A més haurà de representar un context concret, és a dir, anirà dirigit a un col·lectiu que ens siga proper i del que coneguem les seves fortaleses i debilitats.

Així doncs, tot el grup hem estat pensant i creiem que seria una idea genial realitzar un campament amb joves de l'associació Perifèria, ja que una companya del grup té relació.

Després de buscar informació sobre les activitats que realitzen, ens hem adonat que encara que realitzen campaments, només van els mateixos membres de l'associació, pel que creiem que,  estaría bé realitzar una sortida a la muntanya juntament amb altres xavals del barri, i així augmentar les seves xarxes de suport i socialització, ja que en aquestes edats comptar amb grups d'amics és essencial.

 El taller.

A la segona part de la classe hem començat a fer el taller de pel·lícules participatives, on es planteja, filma i projecta un vídeo mitjançant la participació  i el consens de tots/es.

En primer lloc cada un/a ha hagut d'escriure en un full que tema present en el seu dia a dia li sembla interessant per plantejar al taller, hn sorgit temes com racisme, individualisme, assetjament sexual, control d'emocions i sortida al món laboral, desmotivació per al futur.
 

Així doncs, hem realitzat un debat per triar el tema principal que regirà les nostres pel·lícules.
El debat a estat intens, diverses persones han comentar que encara que el racisme ja no sigui tan visual com en altres èpoques, elles pateixen diàriament aquest fet, parlem d'un tipus de racisme omès.
Per altra banda, altres deien que l'individualisme és el gran problema de la sociedad ja que tots els conceptes a triar tenen a veure amb l'individualisme. 


Finalment s'ha decidit, enllaçar l'individualisme amb el racisme. Així doncs, les nostres pel · lícules amb gran enginy i creativitat hauran de descriure i visualitzar aquests dos conceptes tant units o per separat, a elecció del grup.

Per finalitzar  la classe, ens hem agrupat en grups de 5-6 persones i hem dut a terme la primera fase del taller de pel·lícules participatives.

Aquesta primera fase tractava d'escollir l'operador/a de càmera i al controlador/a del temps. Després haviem de seleccionar el gènere i la idea de la nostra pel·lícula, escrivint la història que pretenem crear en 8-12 línies, tot allò de forma democràtica. 

Al meu grup, hem decidit l'operadora i la controladora mitjançant un sorteig. Després hem fet un xicotet debat sobre quin tema triar, i hem decidit que tractarem l'individualisme amb un xicotet to de racisme. 

Voliem plasmar que tots/es en acabar el dia hem tingut alguna actitud individualista davant d'algú.

Aaquests actes estan normalitzats. Un altre punt que ens sembla interessant és el fet de creure que els altres són egoistes i per tant nosaltres també hem de ser-ho. Per això no confiem en la gent i ens neguem, per exemple, a respondre a algú pel carrer.

Pensant i pensant com transmetre tots aquests temes de gran interès per a nosaltres, hem tingut la idea de relacionar-los amb el Karma.

Així doncs, hem creat set escenes on algú necessitarà l'ajuda d'un altre i aquest no l'oferirà. Posteriorment   el que no l'ha donat, en el mateix dia, necessités també l'ajuda d'un altre.

Volem que l'espectador reflexione sobre el fet de que sempre en algun moment, necessitarem que algú ens ajude en un compromís, per això no hauriem mai negar-li l'ajuda a algú, ja que mai vas a saber que et depara el futur.

13-10-2017

La pasada sesión nos propusimos dar la última clase de teatro. Al principio, como en cada clase práctica, hicimos unos ejercicios de calentamiento en los cuales debíamos andar por la clase al ritmo de la música sin chocarnos, intentando mantener entre todos un ritmo constante. En otro, elegíamos a un/a compañero/a y sin que se diera cuenta teníamos que seguirla de cerca y después a dos a la vez. Por último fingimos ser un banco de peces, siguiendo a quien fuese en primera posición. Después de esto, nos colocamos cerca las unas de las otras con los ojos cerrados y nos centramos en escuchar nuestras respiraciones y sincronizar ruidos. 
Al igual que las dinámicas hechas en sesiones pasadas me parecieron actividades muy útiles y provechosas para fomentar la cohesión del grupo y la confianza.

Al acabar la primera parte de la clase nos dispusimos a representar las situaciones de opresión o injusticia social que quedaron pendientes de exponer. En el caso tratado estaba implicada una persona sin hogar a quien una persona de avanzada edad le faltaba al respeto y recriminaba de malas formas que estuviese apoyada en su coche, por lo que reaccionaba una tercera persona implicada en defensa de la primera. 

Tras esto se nos planteo escenificar una situación en la que una mujer esta sola y es increpada por un hombre que sin hablar le hace sentir acosada. Resultó ser muy interesante aunque al ser todo alumnas, no pudimos llegar al mismo nivel de sensaciones que se podrían haber producido si realmente hubiesen sido un hombre y una mujer. A pesar de esto nos condujo a una profunda reflexión sobre el problema de acoso sexual y callejero que sufrimos las mujeres cada día en las vías públicas. Me resultó llamativo como la mayoría de las presentes afirmó que optaría por irse sin enfrentarse con él a pesar de que éste le hubiera podido incomodar.
Creo que desde pequeñas socialmente se nos inocula el miedo a ir solas por la calle, sobre todo si es de noche en lugar de tratar de educar a los hombres en valores de igualdad y respeto ante todo.
Debemos de erradicar el mal hábito de cuestionar si no ha sido la mujer quien ha provocado al hombre con su vestimenta, su actitud o porque fuese borracha ya que LA CULPA NUNCA ES DE LA VÍCTIMA 

Para finalizar Carles nos preguntó qué opinábamos sobre estas sesiones más dinámicas y sobre si creíamos que el teatro y el arte nos pueden ser de utilidad en nuestra profesión, cosa con la que estuvimos de acuerdo ya que puede resultar muy enriquecedor y positivo para las personas usuarias.


Para acabar y a modo de reflexión quiero incluir un vídeo en el que se dan cinco posibles respuestas para enfrentar una situación de acoso callejero:

5-10-17

La pregunta que volem  llançar avui per a començar aquest blog  es: tots podem ser creadors i creadores de cultura? 

- CLAR QUE SÍ! I es que la concepció i la conceptualització de la cultura ha anat cambiant al llarg de la història. Per exemple els grecs i romans relacionaven la cultura amb la natura, però en canvi en l'època de la il·lutració es rebutja aquesta idea. Al llarg de la història s'han anat formulant, per tant, noves teories sobre la cultura. En l'actualitat la visió ha cambiat, hem avançat i es que tenim la creènça de que tots podem ser creadors de cultura en tant que participem per a crear-la.

Volem centrar-nos en dos conceptes diferents, però relacionats; aquestos son els conceptes de "democratització de la cultura" i de "democracia cultural". Amb el primer ens volem referir al dret de les persones a accedir  a la cultura; en canvi el segon es refereix al dret a participar activament en la cultura, és a dir, el dret a que nosaltres siguem els propis creadors de la cultura. 

Trobem un "però" en el concepte de democratització de la cultura, i es que aquest significa que tots tingam accés igual a la cultura, i açò quin problema tindria? Ens sembla que en aparença ningún però esta concepció mercantilitza la cultura, és a dir, la tracta com un producte comercialitzable per al consum de la gent, deforma que nosaltre sols seriem els receptors. Afortunadament, com ja hem dir, els conceptes evolucionen i en aquest cas a evolucionat cap al concepte de democracia cultural.

Algunes activitats com el teatre, el circ, la fotografia o la musica ens acosten a aquest concepte de democracia cultural, ja que mitjançant la realització d'aquestes activitats podem ser nosaltres els creadors de cultura.

Projectes com "Amb altres ulls", "Piezas" o  el circ social de l'ateneu popular de 9 barris ens acosten més cap a aquesta visió.

Com a exemple podem ficar "Amb altres ulls" que es un projecte de fotografia participativa que te com a finalitat que els xiquets i xiquetes del barri del Cabanyal de València mostren, mitjançant la fotografia, la seua visió del dia a dia, i així es puga donar a conèixer la seua situació fòra del barri. A més es un projecte que crea consciència d'allò que passa als xiquets i xiquetes ja que  no sols es tracta de retratar moments sino de fer una reflexió posterior sobre ells.

Aquestos projectes ens ajuden a pal·liar la necessitat que tenim de intervindre des de la comunitat i a partir d'aquesta; ja que son els propis habitants d'aquesta els que treballen per a millorar la seua situació.

29/09/17 TEATRE DE L'OPRIMIT

Divendres vesprada: l'hora del teatre!

La classe d'avui es pot estructurar en quatre parts: posada en marxa, sensibilització, reflexió i teatre. 

Primerament es troba la posada en marxa, on realitzem activitats que ens ajuden que trencar el gel i conéixer, una mica més, als nostres companys i companyes. Aquesta setmana hem fet tres activitats en cercle: "zip i zap", "boles imaginàries" i els rotuladors "tip i tapatà". Aquests tipus de dinàmiques ens ajuden a concentrar-se en els moviments i en la paraula que hem de dir, al mateix temps que ens divertim i creem un bon ambient en el grup.

Per altra banda, en la part de sensibilització, hem realitzat activitats en les quals hem de moure'ns per tota la classe i moure'ns quan el professor o algun company o companya ho marcava. Per exemple: quan deien un número pronunciàvem una frase i féiem un gest i, al mateix temps, devíem quedar-se quiets. Al realitzar-les podem veure fins on pot arribar la sincronització del grup.

Seguidament hem passat a la reflexió i hem fet una activitat on tancàvem els ulls i pensàvem en tot allò que durant el dia ens ha aportat felicitat, al mateix temps sonava una música relaxant que feia més fàcil la concentració i relaxació. Aquesta activitat ens ajuda a valorar situacions que tenen més valor del que pensàvem i també rumiar en com hem reaccionat davant eixa situació.

Per últim, la part del teatre. Aquesta setmana hem treballat el teatre de l'oprimit. Es tracta de representar una escena que simula la realitat i el joc de rols de cada persona.

Amb aquest tipus de teatre podem analitzar les situacions de poder i els mecanismes d'opressió presents en la societat. Ens ha ajudat a discórrer sobre problemàtiques que veiem dia a dia, a buscar una possible solució. També ens hem adonat que és difícil pensar que li passa pel cap a cada una de les protagonistes de l'escena.

Per finalitzar aquest entrada m'agradaria fer una reflexió sobre el teatre social, ja que considere que és una ferramenta molt forta en l'àmbit social i que pot ajudar als professionals d'aquest àmbit en la seua feina. En el següent enllaç podeu veure "El teatro como herramienta social", en ell s'explica com uns alumnes han arribat a la conclusió de què aquesta ferramenta pot ajudar a solucionar conflictes interns de les persones.

- Adjunte un enllaç que hem pareix interessant.
El teatro como herramienta social

28/09/17

I avui m'adone del temps que he viscut amb una bena als ulls, potser alguns de vosaltres creieu que no, però, i si vosaltres també teniu una idea equivocada del que és l'animació sociocultural? En aquesta entrada us ajudaré a saber si heu estat o no confosos aquest temps.

Parlem i reflexionem de l'animació sociocultural i els seus camps d'actuació. Sabem realment les funcions de l'animació sociocultural?, on podríem actuar?

Comencem amb aquesta aportació de Guillet:

"L'animació és allò que permet a individus i grups, mitjançant diferents activitats que impliquen, que augmenten, de manera microscòpica, la seua esfera d'autonomia, llibertat, creativitat i d'expressivitat. (...) Es tracta d'una acció (...) que es mesura amb la millora de la qualitat de vida."

Bé, aquest paràgraf resumeix tot el que hem parlat avui en la primera part de la classe on, mitjançant un text d'aquest autor hem treballat diferents formes d'utilitzar l'animació. L'animació sociocultural té tres funcions: produir, facilitar i eludir. L'animador mitjançant ferramentes, com el teatre, pot fomentar la participació ciutadana i facilitar el camí de les persones implicades. Té com a fi empoderar i aconseguir que les persones siguen autònomes, transformant-se en actors del seu propi projecte.

La creació d'un grup aporta moltes coses positives, tots podem creure que el conflicte no és un bon acompanyant, però... i si, arran d'aquest conflicte, totes i cada una de les persones que formen part d'ell, expressen les seues opinions fins a arribar a un consens, uns interessos comuns i es generen relacions comunitàries i reflexions sobre la realitat social?

Sí, que enganyada havia estat aquest temps, pensant en l'animació com diversió i és que no sols és això, és molt més, participació, creació, expressió, recerca de l'autonomia, treball en grup i creació de tèxtils socials.

Mitjançant activitats culturals, podem treballar també l'educació de la ciutadania, la difusió cultural, la millora de la qualitat de vida de la persona, la participació social, es construeix comunitat, una xarxa de relacions socials. Engloba els camps de l'oci educatiu, el cultural i el social.

A més, pegarem una ullada a la política cultural, la qual pretén garantir que tota la ciutadania tinga accés a les activitats culturals, sense cap tipus de limitacions i passe a ser un element actiu i participatiu, no sols un espectador.

Des del meu punt de vista, l'àmbit de l'animació és una oportunitat per poder començar una intervenció socioeducativa. Amb la introducció del o de la menor en activitats relacionades amb temes del seu interès es pot començar un  període de petits canvis.