El projecte.
En la primera part de la classe hem vist les quatre fases que
compon l'esquema de la metodologia d'acció social.
La primera fase pot ser nomenada de diferents maneres: anàlisi del
context / realitat, diagnòstic social o avaluació inicial. En la segona fase
podem fer una planificació o una programació. La diferència entre aquests dos
conceptes és que mentre que la planificació és més àmplia i general, la
programació és més completa i concreta. A la tercera aplicarem l'execució de
les dues fases anteriors, i en la última l'avaluació que actua durant tot el
desenvolupament.
El nostre projecte necessàriament ha de contenir participació, ja
siga mitjançant arts, jocs, dinàmiques, activitats etc. A més haurà de
representar un context concret, és a dir, anirà dirigit a un col·lectiu que ens
siga proper i del que coneguem les seves fortaleses i debilitats.
Així doncs, tot el grup hem estat pensant i creiem
que seria una idea genial realitzar un campament amb joves de l'associació Perifèria, ja que una companya del grup té relació.
Després de buscar informació sobre les activitats que realitzen, ens
hem adonat que encara que realitzen campaments, només van els mateixos
membres de l'associació, pel que creiem que, estaría bé realitzar una sortida a la muntanya
juntament amb altres xavals del barri, i així augmentar les seves xarxes de suport
i socialització, ja que en aquestes edats comptar amb grups d'amics és
essencial.
El taller.
A la segona part de la classe hem començat a fer el taller de
pel·lícules participatives, on es planteja, filma i projecta un vídeo
mitjançant la participació i el consens de tots/es.
En primer lloc cada un/a ha hagut d'escriure en un full que tema
present en el seu dia a dia li sembla interessant per plantejar al taller, hn sorgit temes com racisme, individualisme, assetjament sexual, control
d'emocions i sortida al món laboral, desmotivació per al futur.
Així doncs, hem realitzat un debat per triar el tema principal que
regirà les nostres pel·lícules.
El debat a estat intens, diverses persones han comentar que encara que el racisme ja no sigui tan visual com en altres èpoques, elles pateixen diàriament aquest fet, parlem d'un tipus de racisme omès.
Per altra banda, altres deien que l'individualisme és el gran problema de la sociedad ja que tots els conceptes a triar tenen a veure amb l'individualisme.
Finalment s'ha decidit, enllaçar l'individualisme amb el racisme. Així doncs, les nostres pel · lícules amb gran enginy i creativitat hauran de descriure i visualitzar aquests dos conceptes tant units o per separat, a elecció del grup.
El debat a estat intens, diverses persones han comentar que encara que el racisme ja no sigui tan visual com en altres èpoques, elles pateixen diàriament aquest fet, parlem d'un tipus de racisme omès.
Per altra banda, altres deien que l'individualisme és el gran problema de la sociedad ja que tots els conceptes a triar tenen a veure amb l'individualisme.
Finalment s'ha decidit, enllaçar l'individualisme amb el racisme. Així doncs, les nostres pel · lícules amb gran enginy i creativitat hauran de descriure i visualitzar aquests dos conceptes tant units o per separat, a elecció del grup.
Per finalitzar la classe, ens hem agrupat en grups de 5-6 persones i hem dut
a terme la primera fase del taller de pel·lícules participatives.
Aquesta primera fase tractava d'escollir l'operador/a de càmera
i al controlador/a del temps. Després haviem de seleccionar el gènere i la idea de la
nostra pel·lícula, escrivint la història que pretenem crear en 8-12 línies, tot allò de forma democràtica. Al meu grup, hem decidit l'operadora i la controladora mitjançant un sorteig. Després hem fet un xicotet debat sobre quin tema triar, i hem decidit que tractarem l'individualisme amb un xicotet to de racisme.
Voliem plasmar
que tots/es en acabar el dia hem tingut alguna actitud individualista davant d'algú.
Aaquests actes estan normalitzats. Un altre punt que ens sembla interessant és
el fet de creure que els altres són egoistes i per tant nosaltres també hem de
ser-ho. Per això no confiem en la gent i ens neguem, per exemple, a respondre a algú pel
carrer.
Pensant i pensant com transmetre tots aquests temes de gran interès per a nosaltres, hem tingut la idea de relacionar-los amb el Karma.
Així doncs, hem creat set escenes on algú necessitarà l'ajuda d'un altre i aquest no l'oferirà. Posteriorment el que no l'ha donat, en el mateix dia, necessités també l'ajuda d'un altre.
Volem que l'espectador reflexione sobre el fet de que sempre en algun moment, necessitarem que algú ens ajude en un compromís, per això no hauriem mai negar-li l'ajuda a algú, ja que mai vas a saber que et depara el futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario