L'èxit de les dinàmiques de grup en adolescents en risc.

Després de la realització d'un treball per a una altra assignatura, hem pogut veure com l'animació de grups és una estratègia d'intervenció eficaç per treballar amb adolescents en conductes de risc.

Les dinàmiques grupals, sorgeixen entorn a activitats d'oci i temps lliure i constitueixen un marc idoni per desenvolupar tant un treball individual, com comunitari.

 

Des de les experiències grupals podem despertar i motivar l'interès d'aquests joves en accedir a una intervenció amb un professional.

La formació del grup en aquest col·lectiu ha de ser realitzada sense pressa, doncs han de ser els mateixos adolescents els que ho inicien. Per a això és molt important que identifiquem el centre d'interès dels joves per crear una experiència positiva prèvia a la constitució del grup, i així que siguin ells mateixos els que proposen repetir-la.

La identitat que els proporcionarà el grup ha de ser diferent de la del seu grup d'iguals habitual, perquè puguen adquirir perspectives diferents, nous interessos, nous models de referències, etc.

D'altra banda, és molt important que el professional estiga atent a les opinions dels joves i que fomente la participació de tots ells.

Els primers conflictes que sorgiran en aquest col·lectiu tindran a veure en que aquest nou grup podrà ser vist com un rival pels col·legues habituals dels joves, per això serà habitual que alguns abandonen o que altres s'incorporen al grup.

També és fonamental treballar en el grup mitjançant normes i pactes ja que es tracta també d'una intervenció, on els objectius estaran relacionats amb una perspectiva socioeducativa en funció de les necessitats que presenten els adolescents en risc.

Un acord o pacte, suposa una negociació, de manera que,  negociant i no prohibint podem evitar que els joves desenvolupen en les dinàmiques de grup actituds i comportaments negatius.

La creativitat i enginy del treballador social té a veure bastant amb la importància de l'èxit o fracàs en les activitats que es realitzen amb el grup. És molt important que el professional siga flexible ja que aquests adolescents tenen canvis motivacionals molt dràstics, i el que hui els sembla guai, demà potser no.

A més, els adolescents van assumint responsabilitats, la qual cosa els genera protagonisme en les dinàmiques de grup.

Superada aquesta etapa, alguns grups ja poden treballar de forma quasi autònoma.

En conclusió podem dir que la formació d'un grup és una bona manera d'intervenir en adolescents amb conductes de risc ja que proporciona un àmbit on es pot incidir educativament en hàbits i actituds mitjançant la creació d'experiències positives i activitats emocionants.

Podeu trobar més informació al llibre: Tarín, M., & Navarro, J. J. (2006). Adolescentes en riesgo: casos prácticos y estrategias de intervención socioeducativa. CCS.